CASA DEL MÚSIC
2020-2022
Fotografies / David Zarzoso
Un habitatge que respecta la memòria construïda i
l'adapta a una nova manera d'habitar, on vida i
música conviuen entre l'aula, el corral i la llum.
Realitzar una intervenció sobre un edifici existent suposa un exercici complex, sobretot si aquesta intervenció ve requerida per un nou usuari amb noves necessitats i noves maneres d'entendre l'ús d'aquesta edificació. Al treball programàtic necessari per a l'encaix de noves funcions s'afig també la missió d'entendre la memòria de l'edifici, que forma part de la seua ànima i és sempre per al nostre estudi un element a conservar i posar en valor.
L'habitatge sobre la qual es treballa en aquest projecte segueix l'esquema tipus de les cases a una mà de l'Horta de València; un volum compacte amb coberta de dos vessants seguida d'una ampliació posterior amb coberta plana, un corral i la pallissa al final d'aquest. A aquest esquema longitudinal, s'afig una lectura en bandes a una o dues mans deixant les habitacions i espais tancats aglutinats en la mitgera de manera que l'espai central queda alliberat facilitant el pas del carro i els animals a través de l'habitatge. La lectura d'aquest eix longitudinal domèstic té a més una segona anàlisi com a espai seqüencial, conformant un conjunt d'espais concatenats que, juntament amb les intencions pròpies de qualsevol intervenció en un edifici històric, el germen del nou projecte en la voluntat d'acoblar una nova forma de vida en una casa prèviament habitada i viscuda.
En aquest cas, el nou usuari requeria d'uns usos derivats de la seua professió, la música i el seu ensenyament en l'habitatge, que obligava a dividir d'una forma evident dos sectors en la mateixa edificació. Aquestes dues zones no sols es divideixen pel seu ús, sinó sobretot pel grau de privacitat. D'aquesta manera, es decideix separar en totes dues altures una primera zona més pública i una altra a continuació privada.
En la primera banda diferenciada se situa una aula/estudie on poder fer classes particulars individualitzades i que es vincula a la zona d'accés de l'habitatge i a un bany, de manera que l'ús d'aquest queda compartit entre els convidats a la primera banda i la planta baixa de l'habitatge. En aquesta mateixa entrada se situa l'escala principal de l'habitatge que condueix a la part superior, on trobem en primer terme un gran espai diàfan pensat per a l'assaig de xicotets grups de cambra i piano. S'aprofita perquè l'espai a doble altura i la coberta inclinada afavorint així unes condicions acústiques més favorables per a la interpretació.
La segona part de l'habitatge es configura gràcies a uns elements de mobiliari d'ús compartit que ajuden a integrar estades i actuen com a connectors entre els diferents usos de l'habitatge.
Aquesta gran estada compartida queda vinculada directament al qual és el cor d'aquesta tipologia d'habitatge, el corral. Un espai de treball, de vida; un racó d'esplai i connexió amb la naturalesa que amb freqüència era compartit amb animals i on s'acostumava a realitzar tot tipus d'esdeveniments familiars. És en aquesta zona on apareixen.
Amb l'obertura de finestrals que bolquen al pati amb un porxo que evoca els emparrats dels habitatges mediterranis, el corral recobra tota la seua importància i es reforça la relació de la zona de dia amb aquest. El pati es converteix doncs en el pulmó i la llum de l'habitatge al mateix temps que renova la seua funció d'esplai, oci i naturalesa.
